¡Que inventen ellos!

Acabo de leer un interesante artículo en el suplemento cultural en catalán de El País, que someto a vuestra atenta consideración. Helo aquí.
Me parece especialmente llamativo porque el lamento por la desaparición del latín de la enseñanza no procede de profesores de la materia, sino de profesores universitarios que echan de menos unos conocimientos sin los que no creen posible investigar en su disciplina.
El artículo habla por sí mismo.
Sin embargo, no puedo dejar de ocultar mi sorpresa ante el hecho de que la periodista se vaya a buscar ejemplos de latín activo, nada menos que a la República Checa o a los Estados Unidos, pasando por alto los  esfuerzos de tantos profesores de instituto de toda España que utilizan métodos activos en la enseñanza del latín (véase culturaclásica.com) y de algunos de universidad, y de la misma universidad de la que habla, como puede verse en este mismo blog.
¿Para qué molestarse en avanzar aquí, si cuando queremos buscar ejemplos de progreso, solo sabemos mirar al extranjero?

MEMÒRIA D'ACTIVITATS DE GÀRUM. CURS 2011 – 2012

1a SESSIÓ                                                                                                              

2 – XI – 2011

Presentació del curs.

L'ensenyament del llatí conforme al mètode "tradicional" de gramàtica-traducció, ha quedat superat fa temps. Els pobres resultats obtinguts ens porten a qüestionar-nos la seva utilitat i a cercar mètodes alternatius d'ensenyament o, almenys, activitats que completin i facin la traducció més activa i atractiva.

Per a això ens guiem per la nostra experiència en l'aprenentatge de llengües modernes i buscarem aconseguir un domini de certes estructures a nivell oral i escrit, la qual cosa ens permetrà fer les nostres classes més participatives i espontànies. En el següent enllaç es poden trobar textos sobre la pedagogia de les llengües clàssiques que aporten suggeriments interessants:

http://chironis.ning.com/group/didcticadelaslenguasclsicas/forum/topics/repertorio-de-vinculos-de

Dinàmica de les sessions.

-        Començarem amb una fase activa escrita: traducció inversa de frases de l'anglès al llatí. Per això usarem el llibre Latin Prose CompoSition de G. G. Arnold.

-        En segon lloc, hi haurà una segona fase escrita, en la qual posarem en pràctica vocabulari i les  estructures morfosintàctiques estudiades en la composició ara de traduccions al llatí de textos llargs en llengua vulgar (id est, català o castellà), com articles de premsa i similars, ara de redaccions sobre temes que pertoquin al temari de la matèria de llatí a batxillerat. Després de cada presentació, que cada membre haurà de fer oralment de les seves composicions, es farà una posada en comú sobre la qualitat del text i se'n recomanaran les modificacions convenients per polir el text i atorgar-li un aire més llatí.

Creiem que entre els milers de llibres que ara són accessibles, cada professor podrà, d'acord amb els seus interessos i els de els seus alumnes, trobar textos que poden després ser utilitzats amb profit en la nostra pràctica docent, per ampliar la nostra perspectiva de la llatinitat.

2a sessió

9 – IX – 2012

Resum de la sessió

Comencem aquí els exercicis de traducció al llatí que seran l'activitat central del grup durant les properes sessions. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir el següent capítols d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 1 (pàg.  31 – 36): Regles elementals i generals (concordança, règim verbal, ús de pronoms i de participis).

Es corregeixen l'exercici 2; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 1 (pàg. 37)

1.      Ego populi Romani suffragiis consul sum factus, tibi ab hostibus humani generis favetur.

2.      Tres iam dies obsessum erat oppidum, quarto die expugnatum est.

3.      Hos ad te nuntios mense Januario misi.

4.      Si tibi parebitur, parcetur mihi.

5.      Ager ille ab hostibus ferro et igni vastatus erat.

6.      Mihi invidetur, tu vero contemneris.

7.      Favet fortuna fortibus, felicibus interdum invidet.

8.      Cum ad urbem prima luce pervenisset  principes arcessivit.

9.      Tibi ego nunquam nocui, mihi vero semper invidisti et amicos meos odisti.

10.  Cum id audivisset, tres horas constitit, meridie vero rursus iter incepit.

11.  Haec locutus porrecta dextera viam ei monstravit

Com a feina secundària, els alumnes havien de buscar un article de premsa i traduir-lo al llatí. Amb aquest exercici es pretén comprovar el nivell dels alumnes en la redacció en llatí. L'objectiu principal, tanmateix, és treballar les diferències fraseològiques i lèxiques entre el llatí i les llengües vulgars . Els articles, en general tracten sobre temes vinculats al món clàssic. Cada alumne llegeix el seu article en veu alta; a continuació entre tots es comenta i se'n corregeixen els error.

3a sessió

16 – XI – 2012

Resum de la sessió

Continuem amb els exercicis de traducció al llatí. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir el següent capítol d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 2 (pàg. 38 – 41): Significat de mots i expressions (sentit literal i figurat, metàfores, falsos amics)

Es corregeixen l'exercici 2; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 2 (pàg. 42)

1.      Ego omnium civium suffragiis rex factus sum

2.      Ad summos magistratus in patria sua pervenit.

3.      Urbium strepitum odi, rus mihi semper est gratissimum.

4.      Hunc agrum maiores nostri armis adepti sunt.

5.      Omnes tum gentes populi Romani imperio parebat.

6.      Diu is regnavit; regnum autem quod vi adeptus erat, cum summo civium emolumento obtinuit.

7.      Orator fuit praeclarissimus, quem omnes maxime admirabantur

8.      Omnibus ille civibus carissimus fuit, semper enim omnia pro re publica et facere voluit et pati.

9.      Vulnus mortiferum pro patria pugnans accepit.

10.  Tandem conticuit, multa ac diu locutus erat.

11.  Puer regnum excepit, rex ad summam gloriam pervenit.

12.  Iam ab omni vi tutus erat, haudquaquam tamen ab Hannibale securus.

13.  Ad patris ille gloriam nunquam pervenit, sed omnia quae turpia erant semper oderat.

14.  Patriae interitum praedixit.

Com a feina addicional els alumnes havien d'escriure una paràfrasi de les facetiae de Poggio Bracchiolini i de Bebel.  Els textos originals s'extreuen de la web Thelatin library.com: http://www.thelatinlibrary.com/bebel.html i http://www.thelatinlibrary.com/poggio.html.

4a sessió

20 – XI – 2012

Resum de la sessió

Continuem amb els exercicis de traducció al llatí. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir el següent capítol d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 3 (pàg.  43 – 45): Significat de mots – continuació (verbs).

Es corregeixen els exercicis 3 i 4; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 3 (pàg. 46)

1.      Pacem omnes desiderabamus, bellum enim diutinum ac cruentum gesseramus.

2.      Urbem tandem octo iam menses obsessam dediderunt.

3.      Pacem otiumque optat, quae nunquam adepturus est.

4.      Omnes bellum expectant, sed di immortales pacem nobis quam optamus largientur.

5.      Tum ad amicos conversus frustra eos suspicere conatus est.

6.      Amicos circumspexit, sed omnes eum, quos circumspiciebat, deseruerant.

7.      Hostes, effusi portis, militibus nostris immiscebantur.

8.      Multitudo, quae mane convenerat, ante meridiem dilapsa est.

9.      Multa de montibus volvebantur saxa, unusque e ducibus nostris ingenti mole ictus mortiferum vulnus aecepit.

10.  Funesto illo die te desideravi, sed ruri aberas.

11.  Multitudo maxima congregata erat, et iam exulum reditum expectabat.

Com a feina addicional tornem a fer paràfrasis de facetiae de Bracchiolini i Bebel.

ñ     http://www.thelatinlibrary.com/bebel.html

ñ     http://www.thelatinlibrary.com/poggio.html

5a sessió

23 – XII – 2012

Resum de la sessió

Decidim avançar més ràpid amb els exercicis de traducció al llatí, de manera que en aquesta sessió, i en la següent, es fan només aquest tipus d'activitat. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir els següents dos capítols d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents

ñ     Capítol 4 (pàg. 47 – 48): Concordança del subjecte i del verb.

ñ     Capítol 5 (pàg.  50 – 52): L'oració d'infinitiu (estil indirecte, ús de les formes d'infinitiu

Es corregeixen els exercicis 4 i 5; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 4

1.      Et exercitus et tu valentes, bene est / Bene est et exercitum et tu valere / Si tu et exercitus valetis, bene est.

2.      Et ego et tu multa bella pro patria gessimus.

3.      Galli ante aestatis finem a Caesare subacti [victi / devicti] sunt.

4.      Grex domum incolumis postridie rediit.

5.      Neque tu neque frater (tuus) umquam hoc fecistis.

6.      Tum magna pars civium meorum exulabat.

7.      Et ego et tu facti sumus consules suffragiis et beneficio Romani populi.

8.      Ego civibus meis peperci, tu Gallis. / Ego civibus meis, tu Gallis pepercisti.

9.      His rebus constitutis domum rediit tertio die.

10.  Gladio Clitus ab Alexandro interfectus est.

11.  Senatus Populusque Romanus multos honores tibi patrique (tuo) decrevit.

12.  Neque ego neque tu hoc praemium omnis (nostri) laboris persecuti sumus.

            Exercici 5 (pàg. 53)

1.      Multa bella, dixit, se gessisse et pacem otiumque iam desiderare. / Multa bella – respondit – gessit et iam pacem et otium desiderabat.

2.      Negat se peccavisse.

3.      Et te et fratrem tuum valere [/bona salute esse] respondit.

4.      Intelexit hostem mox oppugnaturum esse.

5.      Negat Caesarem leges violaturum esse.

6.      Manifestum est locum tibi placere.

7.      Manifestum erat [/fuit] locum tibi placere.

8.      Manifestum erat [/fuit] locum tibi placuisse.

9.      Credebat Pompeius suos cives omnes se secuturos esse.

10.  Milites negaverunt se arma contra patriam leges sumpsisse.

11.  Fortes viros memento exerceri laboribus.

12.  Milites responderunt se proximo anno oppidum libenter oppugnaturos fuisse, sed iam otium sperare.

13.  Cum in castra rediissett sit, dixit se hostium aciem praetervectum esse et ducem eorum convenisse.

6a sessió

18 – I – 2012

Resum de la sessió

A l'igual que a la sessió anterior, en aquesta fem dos exercicis de traducció al llatí. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir els següents capítols d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 6 (pàg. 54 – 55): L'oració d'infinitiu – Continuació (ús d'infinitiu amb verba sentiendi i verba declarandi)

ñ     Capítol 7 (pàg.  57 – 59): L'oració d'infinitiu – Continuació (ús del nominatiu amb infinitiu)

Es corregeixen els exercicis 6 i 7; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 6 (pàg. 56)

1.      Solon (se) insanire simulabat.

2.      Simulabo, inquit, (me) insanire.

3.      Pollicitus est se Londiium brevi venturum esse.

4.      Spero te filiciter navigaturum esse. / Spero fore ut feliciter naviges.

5.      Sperat (se) regum celeriter adepturum esse. / Sperat fore ut regnum mox adipiscatur.

6.      Simulabat (se) furere.

7.      Caesar agrum nostrum (se) igni ferroque vastaturum esse minatus est .

8.      Respondit (se) feliciter navigavisse.

9.      Iuravit se res confecturum esse. / Iurabat fore ut res conficeret.

10.  Negat se domum rediturum esse ante diem quintum.

11.  Respondit (se) sororem (suam) nondum vidisse, sed sperare et eam et maritum eius domi inventurum esse.

12.  Exercitum sperabat agrum hostium igni ferroque vastatum esse. / Exercitus sperabat fore ut ager hostium igni ferroque iam vastatus esset.

13.  Sperat se mox summos honores adepturum esse [/fore ut mox summos honores adipiscatur], sed credo eum numquam eos adepturum esse [/quod credo eos numquam consecuturum esse]

14.  Gaudeo maxime tuum populum tamdiu vexatum a crudeli hoste libertatem suam ferro vindicavisse.

15.  Nondum vidi, inquit, sororem meam sed spero et eam et maritum eius domi inventurum esse.

Exercici 7 (pàg. 60)

1.      Malui promissis stare quam diutissimus omnium hominum esse.

2.      Incipio tibi molestus esse.

3.      Desinite ignavi (esse) et incipite boni cives esse [/fieri].

4.      Decrevit [/statuit/constituit] statim Romam redire et civis bonus fieri.

5.      Videtur rex fieri nolluisse et privatus (esse) maluisse.

6.      Dicunt te sententiis iudicum tota [/omni] culpa liberatum esse.

7.      Cum magistratum petere decrevissem, domum regredi et sufragiis vestris poscere ausus sum.

8.      Malumus liberi mori quam servi vivere.

9.      Tradunt eum regnum a populo principibusque delatum accipere nolluisse.

10.  Apparebat diem fatalem mox adesse, sed oppidani nolebant vel desperare vel se dedi.

11.  Negavit (se) vel fidem fefellise vel patriam decepisse.

12.  Senatus populusque legatos ad Pyrrhum mitendos esse decreverunt. / Senatus populusque decreverunt ut legati ad Pyrrhum mitterentur.

7a sessió

1 – II – 2012

Resum de la sessió

Com en les dues sessions anteriors, en aquesta fem dos exercicis de traducció al llatí. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir els següents capítols d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 8 (pàg. 61 – 66): Els adjectius (adjectius com a predicat verbal, en funció de substantiu, usos ambigus, altres usos).

ñ     Capítol 9 (pàg. 69 – 71): L'adverbi (ús de l'adverbi com a complement del nom i del verb); l'adjectiu (ús de l'adjectiu com a complement del verb)

Es corregeixen els exercicis 8 i 9; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 8 (pàg. 67)

1.      Negavit se umquam bonos sapientesque civitate pepulsurum.

2.      Omnes multa ignoramus.

3.      Dixit virtutem et ignaviam contraria inter se esse.

4.      Videtur, non a dictatore ipso, sed laudabili senatus consulto, civitate tecum pepulsus esse.

5.      Statuit optimatibus desciscere et ad populares se adiungere.

6.      Temeritatem et inconstantiam laudanda esse negavit.

7.      Optimus iuvenis erat et fidissimus mihi amicus; mecum illo die de futuris collocutus est

8.      Romam regressus omnia acturum pro patre pollicitus est.

9.      Exercitus ab Hannibale per multos invios saltus et trans multa lata flumina, et multos praealtos montes et pestilentissimas paludes , in fines hostium transducebatur.

10.  Vix audebis negare honestum cum utilitate pugnare.

11.  Scio maiores vestros multa praeclara aussos esse.

12.  Multa pollicetur, multa minatur, sed credo eum perpauca effecturum.

Exercici 9 (pàg. 72 – 73)

1.      Dixit procurationem rerum alienarum molestissimam esse.

2.      In hoc omnium pavore frater tuus primus se ipse recipi.

3.      “Parui [/observavi/obsecutis sum]” inquit “leges adolescens, senex non violabo”.

4.      Primus haec ausus sum, ultimus (ea) omittam.

5.      Vivum hunc poetam negleximus; mortuum publicis funeribus et marmoreo sepulcro cum pulcherrimis monumentis et omnibus honoribus eum ornamus.

6.      Rex, qui primus in summum montem pervenisset, amoenos campos sub oculis suis subiectos despexit.

7.      Ad suos conversus villam monstravit in qua natus et puer eductus; “Sero” inquit “mutata est fortuna”.

8.      Exercitui Romano pollicitus est victu vestituque suppeditaturum.

9.      Perlegi tacitus hanc totam; mihi visus est insanire is qui eam scripsit et scriptum fixit.

10.  Omniumsuffragiis absolutus est et incolumis domum rediit; postremo anno omnium consensu summum in Re Publica magistratum adeptus est.

11.  Milites qui frequenter convenerant contionem [/orationem] eius taciti audiverunt.

12.  Me totum permito ad fidem bonitatemque tuam.

13.  Nemo pie negare potest fratrem tuum incolumem domum divinitus redire.

8a sessió

15 – II – 2012

Resum de la sessió

Continuem amb els exercicis de traducció al llatí. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir el següent capítol d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 10 (pàg.  74 – 76): El pronom relatiu i l'oració de relatiu; el relatiu amb is.

Es corregeix l'exercici 10; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 10 (pàg. 77 – 78)

1.      Qui heri tecum consentiebant, ii hodie omnino disentiunt.

2.      Et ego et tu eos despicimus, qui servus dis quam liber pauper esse malunt.

3.      Scimus [/novimus] eum, de quo haec nobis narravisti, summos magistratus sperat adepturum, summos [/maximos] honores, sed spero eum numquam consecuturum, hominem enim novi.

4.      Ego qui saepissime tibi adolescenti adversatus sum libenter tibi subveniam seni inopi.

5.      Tibi misi pedites quos mecum optimos fortissimosque habebam, et te eos remisurum pollicitus sim, invitus fidem praestitisti.

6.      Iussit adstantibus se sequi, sed perterriti sunt clamoribus se obviam venientium.

7.      Mulier quam petebas adest; eam igitur audiam et dimittam.

8.      Optima instituta atque leges contempsisti quod exitio tibi hodie erit.

9.      Quae parvi faciebam iuvenis, ea senex magni aestimo.

10.  Qui tum ultimus tibi subveni, cras primus te adiungam. 

A partir d'aquesta sessió es decideix començar a posar en pràctica el coneixements teòrics de redacció en llatí adquirits amb els exercicis de traducció. Cada dia un alumne haurà de fer una presentació en llatí d'un tema relacionat amb els currículum de 2n de batxillerat, tot i que es dóna llibertat d'elecció. La primera presentació corre a càrrec del coordinador, Sergi Ricart, que fa una exposició sobre la història i les restes materials de la ciutat de Tarragona.

9a sessió

28 – III – 2012

Resum de la sessió

Continuem amb els exercicis de traducció al llatí. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir el següent capítol d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 11 (pàg.  79 – 81): El pronom relatiu i l'oració de relatiu – continuació (el relatiu en oració obliqua; altres usos del relatiu).

Es corregeix l'exercici 11; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 11 (pàg. 81 – 82)

1.      Simulavit se eum invenisse qui veneno regem necavisset.

2.      Nemo est quin eum sciat, qui agrum suum colat frustra messem desideraturum [/expectaturum] esse.

3.      Exules credebant se locos pervenisse unde maiores sui orti essent.

4.      Spero (me) eam perniciem a patria prohibiturum esse, quam ob rem volo quidvis audere vel perferre.

5.      Pollicitus est se copias in Remos [/in fines Remorum] ducturum esse, quos brevi fore ut in fidem revocaret.

6.      Quibus auditis intellexit legatos vera dixisse, et periculum crescere.

7.      Negavit se umquam utilitatem honestati praeposuisse, quam ob rem socios quibus subventurum esse pollicitus esset, umquam deserere noluit.

8.      Qua re cognita, pollicitus est multitudinem dissipaturum esse, quae circa regiam circumvenisset.

9.      Simulavit non emolumenti sed amicitiae causa (se) mihi libros, quos omnes frater suus reliquisset, dedisse.

10.  Dixit amicos quos circumspiceres incolumes esse omnes, quam ob rem se equidem securum esse.

11.  Simulat (se) gloriam repudiare, quod honestissimum praemium est verae virtutis.

12.  Nemo est quin sciat lunam circum terram moveri.

A l'igual que a la sessió anterior, Daniel Ramon fa una exposició sobre el poeta Virgili i la seva obra més important, l'Eneida, no per casualitat lectura obligatòria a les PAU d'aquest 2012.

10a sessió

11 – IV – 2012

Resum de la sessió

Continuem amb els exercicis de traducció al llatí. Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir el següent capítol d'ARNOLD (Latin Prose Composition) i com a pràctica  n'havien de fer els exercicis corresponents.

ñ     Capítol 12 (pàg.  83 – 85): El pronom relatiu i l'oració de relatiu – continuació (els correlatius,

Es corregeix l'exercici 12; es discuteixen els errors i les divergències en les diverses traduccions, posant especial èmfasi en els elements estudiats a la part teòrica.

            Exercici 12 (pàg. 86)

1.      Hoc idem est ac illud. / Tale est quale illud.

2.      Talis es qualem te esse semper credidi [/putavi].

3.      Omnes sciunt [/intellegunt] praeterita mutari non posse.

4.      Undae tantae erant quantas numquam antea videram.

5.      Ibi mortus est ubi adolescens [/puer] vixerat [/habitaverat].

6.      Primus me adiuturum pollicitus est.

7.      Mittam servum quem fidissimum mecum habeo. / Fidelissimum servus eorum quos habeo tibi mittam. / Fidissimus ex apud me servis mittam.

8.      Nemo est quin sciat Gallos a Caesare victos esse.

9.      Insula eo mari circumfunditur, quod Oceanum appellatis.

10.  Galli nunc iidem sunt qui olim fuerunt. / Galli nunc tales sunt quales olim erant.

11.  Primus negavit esse deos.

12.  Ultimus in Italiam perveni.

13.  Utilitatem honestitatem inter se disentire, (id) omnes sciunt. / Aliud honestatem alium utilitatem esse, (id) omnes sciunt.

14.  Credo eum primum post memoria hominum tam nefarium scelus admisisse, et spero se ultimum tales res ausurum esse.

Seguim amb les exposicions en llatí. En aquesta ocasió Raül Segarra ens parla de Tit Livi, un autor que té un pes important al currículum de 2n de batxillerat. Com en les ocasions anteriors, en acabar l'exposició, se'n fa una valoració en comú que es més que positiva.

11a sessió

18 – IV – 2012

Canvi de metodologia:

En les sessions anteriors s'observava que els exercicis de traducció havien adquirit una dificultat considerable per la complexitat creixent de les oracions originals en anglès, cosa que complicava la seva comprensió i, per tant, també la seva traducció en llatí. A l'última sessió es va decidir canviar de llibre i es va elegir Readings and exercicses in latin prose compositions, de M. Minkova y T. Tunberg (Focus Publishing; 2004); el grup va valorar que els exercicis que proposa (que parteixen directament del llatí i no inclouen la traducció) eren perfectament adequats als objectius del grup.

Resum de la sessió

Com a feina prèvia els alumnes havien de fer els exercicis del tema 1 del llibre de Minkova & Tunberg:

ñ     Estructura de l'oració simple : veus activa, passiva i deponent; nominatiu atribut i predicatiu; subjecte, comp0lements directe i indirecte; modificadors; concordança del subjecte i del verb; concordança de noms, pronoms i adverbis; els adverbis.

Exercicis

1.1  Consisteix en la lectura d'un text en llatí de Titus Livi (Ab Urbe condita III, 26) sobre la llegenda del dictador L. Quinci Cincinat.

1.2

a)      Romani Cincinnatum dictatorem nominant.

b)      Cincinnatus agrum quattuor iugerum colit.

c)      Solum arat.

d)      Fossam fodit.

e)      Legati Cincinnatum salutant.

f)        Legati omnia bona Cincinnato exoptant.

g)      Cincinnatus legatos resalutat.

h)      Legati decreta Romanorum Cincinnato annuntiant.

i)        Uxor Cincinnati togam marito affert.

j)        Cincinnatus pulverem absterget.

k)      Sudor Cincinnatum velat.

l)        Cincinnatus dictator abit.

m)    Lictores antecedunt.

n)      Filii, propinqui, amici patresque dictatorem exspectant.

o)      Plebs non gaudet.

1.3

a)      Cincinnatus a Romanis dictator nominatur.

b)      Ager quattuor iugerum a Cincinnato colitur.

c)      Solum aratur.

d)      Fossa foditur.

e)      Cincinnatus a legatis salutatur.

f)        Omnia bona a legatis Cincinnato exoptantur.

g)      Legati a Cincinnato resalutantur.

h)      Decreta Romanorum a legatis Cincinnato annuntiantur.

i)        Toga ab uxore Cincinnati marito affertur.

j)        Pulvis a Cincinnator abstergetur.

k)      Cincinnatus sudore velatur.

l)        Cincinnatus dictator abit.

m)    Lictores antecedunt.

n)      Dictator a filiis, propinquis, amicis patribusque exspectatur.

o)      Plebs non gaudet.

1.4

            F) Legati omnia bona Cincinnato ominantur.

            l) Cincinnatus dictator proficiscitur.

            n) Filii, propinqui, amici patresque dictatorem praestaluntur.

            o) Plebs non laetatur.

1.2

a)      Romani Cincinnatum PROBUM dictatorem nominant.

b)      Cincinnatus ILLE agrum quattuor iugerorum colit.

c)      Solum PULVEREUM arat.

d)      Fossam LATAM fodit.

e)      Legati MISSI Cincinnatum salutant.

f)        Legati IIDEM omnia bona Cincinnato exoptant.

g)      Cincinnatus SALUTANTES legatos resalutat.

h)      Legati decreta Romanorum AUDIENTI Cincinnato annuntiant.

i)        Uxor Cincinnati togam PRAETEXTAM marito affert.

j)        Cincinnatus pulverem COLLECTUM absterget.

k)      Sudor EMISSUS Cincinnatum velat.

l)        Cincinnatus NOVUS dictator abit.

m)    Lictores APPOSITI antecedunt.

n)      Filii, propinqui, amici patresque QUIDAM dictatorem exspectant.

o)      CREBRA plebs non gaudet.

1.6

a)      Romani Cincinnatum UNANIMITER dictatorem nominant.

b)      Cincinnatus agrum quattuor iugerorum PROPERE colit.

c)      Solum LABORIOSE arat.

d)      Fossas OPEROSE fodit.

e)      Legati Cincinnatum SEDULO salutant.

f)        Legati omnia bona Cincinnato COMITER exoptant.

g)      Cincinnatus legatos STATIM resalutat.

h)      Legati decreta Romanorum Cincinnato SOLLEMNITER annuntiant.

i)        Uxor Cincinnati togam marito OFFICIOSE  affert.

j)        Cincinnatus pulverem AVIDE absterget.

k)      Sudor Cincinnatum  velat.

l)        Cincinnatus dictator GRAVITER abit.

m)    Lictores E MORE antecedunt.

n)      Filii, propinqui, amici patresque dictatorem UBIQUE exspectant.

o)      Plebs CONTRA non gaudet.

1.7

a)      Cincinnatus est spes una Populi Romani.

b)      Imperium nimium Cincinnato videtur.

c)      Cincinnatus vehementissum dictator exstat.

1.8

a)      Huc atque illuc tumultuantes itur.

b)      Non gaudetur

c)      Per totam noctem vigilatum est.

d)      Nullis Militibus a Cincinnato nocitum est.

e)      Contra Gallos ferociter pugnatum est.

1.9

Hortatus uxorem ut togam proferret Romamque profectus amicus vale dixit Cincinnatus. Qui togatus tandem advenit, mandata senatus audiens. A senatoribus arcessitus Cincinnatus dictaturam accepit. Re Publica tutus Cincinnatus gloriam adetus est sempiternam.

REDACCIONS:

Ultimo anni praeteriti die omnes amici montes petiveramus. Cum mendia nox iam appropinquaret, in tugurio sedentes … aliqui laboriose nucleos ab uvis erripere inceperunt. Iam ultima ora aderat et omnes, horologium spectantes tacuerunt. Duodecim campanae sonitus, qui no vum annum praenuntiabant, attento animo auscultavimus. Ultimo sonitu in aere misso, alii surgebant ut amicos complectantur et oscula inter se libent, alii telephonica nuntia amicis cognatisque mittebant, alii uvas furiose eructabant. Omnes, dum vittae capita supervolabant,  precabamur ut nobis secunda occurrarent omnia.  (Sergi Ricart)

Ultimo anni praeteriti die omnes amici montes petiveramus. Cum media nox iam appropinquaret, in tugurio sedentes ... senem quendam in casam intrantem vidimus. Is autem maculatam vestem gerebat et nobis ob suam speciem cum terrorem, tum misericordiam movebat. Salutatione enim accepta et reddita tacentibus et territis nobis arcessit paucum meri. Quod meri in tugurio tenebamus statim ei ottulimus et vino poculi functo nobis dixit senex: "Faxint superi ut alba vobis contingant omnia" et e tugurio proficiscens vale nobis dixit. Ei autem in noctem obscuram ingredienti ex nobis unus "Precor" inquit "tibi secunda occurrant omnia". Clausa autem tugurii ianua omnes nobis quaesivimus quis ille homo fuisset. Nam fortasse unus deorum fuit. Numquam hoc a nobis intellecturum est. (Raül Segarra)

El canvi de llibre no altera la part final de la sessió que seguim dedicat a una exposició en llatí: avui Mercé Valls porta una redacció sobre la ciutat romana de Bàrcino i les seus monuments; l'exposició és comentada pel grup.

12a sessió

2 – V – 2012

Resum de la sessió

Continuem amb els exercicis de Minkova & Tunberg; en aquesta ocasió toca el tema 2 en el qual es tracten els següents elements:

ñ     La col·locació dels elements oracionals (subjecte, complement directe, complement indirecte, adjectius, aposicions, adverbis i modificadors).

Exercicis

2.1 Lectura d'un text de Ciceró (Les Tusculanes, III, 8).

2.2 Qui fortis est, idem IGITUR est fidens. Qui autem est fidens, is profecto non MAGNOPERE extimescit; discrepat enim a timendo confidere. Atqui, in quem cadit aegritudo, in eundem timor; quarum enim rerum praesentia sumus in aegritudine, easdem inpendentes et venientes timemus. Ita fit ut fortitudini VIRTUTIQUE aegritudo repugnet. Veri simile est igitur, in quem cadat aegritudo, cadere in eundem timorem et infractionem quidem animi et demissionem. Quae in quem cadunt, in eundem cadit, ut serviat, ut victum, si quando, se esse fateatur. Quae qui recipit, [recipiat] idem necesse est timiditatem et ignaviam RECIPIAT . Non cadunt autem haec in virum fortem: igitur ne aegritudo quidem. At nemo sapiens nisi fortis: non cadet ergo in sapientem aegritudo.

2.3

a)      Fidentissimus QUISQUE NIHIL extimescit.

b)      Timor AB AEGRITUDINE non vacat.

c)      Timor et aegritudo NATURA iunguntur.

d)      FORTES Homines AEGRITUDINES IMPENDENTES non timent.

e)      Multi MULTA de fortitudine PHILOSOPHORUM scripserunt.

f)        Aegritudines NOSTRAE similes SUNT TIMORI.

g)      Hic motus ANIMI NON est proprius PHILOSOPHI.

h)      Philosophi NOS DE DEMISSIONE ANIMI docent.

i)        HI Philosophi res FAMILIAERES neglegunt.

j)        Socrates PHILOSOPHUS CLARISSIMUS demissionem ANIMI non sentiebat.

k)      Socrates ILLE de animo multa docebat: Aristoteles EIUSDEM scientiae studiosus QUOQUE erat.

2.5

Ad ferendum igitur dolorem placide atque sedate proficit toto pectore plurimum, ut dicitur, cogitare quam id sit honestum. Sumus enim natura, ut ante dixi, studiosissimi honestatis adpetentissimique; cuius si aliquod aspeximus quasi lumen, nihil est quod, ut eo potiamur, non simus et ferre et perpeti parati. Ex hoc cursu atque impetu animorum ad Veram laudem atque honestatem illa pericula in proeliis adeuntur; non sentiunt viri fortes in acie vulnera, vel sentiunt, sed mori malunt quam tantum modo de dignitatis gradu demoveri.

2.6

Ad ferendum igitur dolorem placide atque sedate plurimum proficit toto pectore, ut DILIGENTER dicitur, cogitare quam id honestum sit. Sumus enim natura, ut ante FORTITER dixi, studiosissimi adpetentissimique honestatis; cuius si quasi lumen aliquod aspeximus, nihil est quod, ut eo potiamur, non parati simus et ferre et CONSTANTER perpeti. Ex hoc cursu atque impetu animorum ad MULTO veram laudem atque honestatem illa pericula VEHEMENTER adeuntur in proeliis; non sentiunt viri fortes in acie vulnera, vel sentiunt, sed mori malunt quam tantum modo de dignitatis gradu demoveri.

2.7

a)      Cogitandum est ENIM quam sit honestum dolorem NOSTRORUM PROPINQUORUM  placide ferre.

b)      Si de honestate cogitat, SUOS quisque dolores facilius SEMPER tolerat.

c)      NAM ex hoc ANIMI motu illa pericula adeuntur in proeliis.

d)      Viri fortes in acie HAEC QUOQUE volnera sentiunt, sed mori malunt quam dignititate SUA demoveri.

2.8

De hoc dolore; in toto pectore, secundum cuisque naturam, propter laudem veram, ad dignitatis gradum, etiam mecum, nobiscum et vobiscum.

2.9

a)      amicus TUUS te docuit.

b)      studiosissimus QUISQUE honestitatis.

c)      SAPIENTISSIMUS quisque cogitat quan id honestum sit.

d)      pater MEUS dolores MEOS AEGRE tulit.

e)      HAEC lumina diligenter aspeximus.

f)        MULTI viri volnera sentiunt.

g)      pericula TRIA adivimus.

h)      velim scire quis QUEM dolorem tulerit.

i)        MAGNI viri magnum dignitatis gradum adipiscuntur.

2.10

a)      Natura ad honestatem petendam gogimur.

b)      Nos enim studiosi rerum honestarum sumus.

c)      Si homo lumen honestatis aspicit, omnia ferre potest.

d)      Milites studio honestatis accensi pericula in proeliis fortiter adeunt.

e)      Studiosus honestatis dolorem placide atque sedate dolorem fert.

La sessió finalitza amb una nova exposició: Javier Ortiz sorprèn amb una excel·lent digressió sobre el moviment feixista italià dels anys 30, que tot i estar improvisada en bona part, està feta en un llatí impecable que rep les lloances de tots els membres.

13a sessió

16 – V – 2012

Resum de la sessió

Com a feina prèvia els alumnes havien de llegir  An introduction to Latin Prose Composition de M. Minkova (pàg 81 – 91) i fer els exercicis dels capítols 3 i 4 de Readings & Exercicies in Latin Prose Composition de Minkova i T. Tunberg (pàg 16 – 26).

Exercicis

3.1 Lectura de PLINI EL JOVE, Epístoles (VI, 16), en llatí.

3.2

a)      Ubi commorabatur Plinius Minor una cum avunculo? MISENI COMMORABATUR.

ñ     Ubi erat ille? Num NEAPOLI erat?

ñ     Ubi erat ille? Num ROMAE erat?

ñ     Ubi erat ille? Num SURRENTI erat?

ñ     Ubi erat ille? Num STABIIS erat?

ñ     Ubi erat ille? Num POMPEIIS erat?

ñ     Ubi erat ille? Num IN SICILIA erat?

ñ     Ubi erat ille? Num IN SARDINIA erat?

ñ     Ubi erat ille? Num CAPREIS erat?

ñ     Ubi erat ille? Num IN AFRICA erat?

ñ     Ubi erat ille? Num DOMI (SUAE) erat?

ñ     Ubi erat ille? Num (IN) DOMO AMICORUM erat?

ñ     Ubi erat ille? Num RURI erat?

b)      Unde profectus est Plinius Maior nube pulveris visa? DOMO PROFECTUS EST.

ñ     Unde profectus est ills? Num AB HELVETIA est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num DE MONTIBUS descendit.

ñ     Unde profectus est ills? Num A PARENTIBUS est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num STABIIS est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num CAIETA est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num HERCULANO est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num POMPEIIS est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num DOMO (SUA) est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num EX DOMO AMICORUM  est profectus.

ñ     Unde profectus est ills? Num RURE est profectus.

c)      Quo properavit Plinius Maior epistula Rectinae perlecta? AD DOMUM RECTINAE             TASCI PROPERAVIT.

ñ     Quo properavit ille? Num IN GALLIAM properavit?

ñ     Quo properavit ille? Num AD MATREM properavit?

ñ     Quo properavit ille? Num RUS properavit?

ñ     Quo properavit ille? Num DOMUM properavit?

ñ     Quo properavit ille? Num BARIUM properavit?

ñ     Quo properavit ille? Num PANHORMUM properavit?

ñ     Quo properavit ille? Num GENUAM properavit?

d)      Qua vehebatur Plinius Maior? PER MARE TIRRENUM / PER SINUM NEAPOLITANUM VEHEBATUR

ñ     Qua ibat ille? Num PER ITALIAM ibat.

ñ     Qua profectus est ille? Num VIA APPIA est profectur.

ñ     Qua ivit ille? Num PORTA CAPENA ivit.

ñ     Qua ivit ille?  Num PONTE MILVIO ivit.

ñ     Qua vehebatur ille? Num PER SARDINIAM vehebatur.

e)      Plinius Maior tamen cursum mutavit. Quo tandem ille advenit? POMPONIANUM ADVENIT.

f)        Ubi Plinius Maior vita est functus?STABIIS PLINIUS VITA EST FUNCTUS.

g)      Ubi Plinius Minor materque eius manebant? PLINIUS MATERQUE EIUS MISENI MANEBANT.

3.3

ñ     Tabellarius: Litteras ad te, domine, affero.

ñ     Plinius Maior: UNDE?

ñ     Tabellarius: Rectina Tasci mihi has liutteras dedit, matrona quae sub monte Vesubio habitat.

ñ     Plinius Maior: ILLINCne venisti? Quid novi ex illa regione?

ñ     Tabellarius: Codicillos legas ipseque certior fies.

ñ     Plinius Maior (elata voce legens): “Rectina Plinio s.p.d. Apud nos, Plini, quaedam inusitata horribilia accidunt. Vesubius enim ignem atque pulverem vomere coepit. Ipasa terra crebribus motubus concutitur. Oro te, HUC venias ut mihi familiolaque auxilium feras. Vale!” Heus, venite ad me, nautae, mecum properate. HINC moc proficiscemur.

ñ     Nautae quidam accurrentes: QUO nobis erit proficiscendum.

ñ     Plinius Maior: Opitulari debebimus hominibus qui sub illo monte versantur.

ñ     Nautae: Quid dicis? Num illuc nobis erit navigandum? Cave, imperator: in periculum enim maximum incidemus.

ñ     Plinius Maior: Garrire nimium noli, sed quadriremes deduc!

ñ     Nauta: UBI appelendum est nobis, imperator?

ñ     Plinius Maior: UBIQUE, inter Neapolim et Herculaneum. Quid moraris?

ñ     Nauta: ALIO navigare oportebit. Nam HIC in alto mari iam vadum exstat propter tot lapides accumulatos. Necnon litus ruinis obstrui videtur. Navigemus QUOCUMQUE volueris, non tandem Vesubium!

ñ     Plinius Maior: Pete ergo Stabias! Pomponianum meum Stabiis adibo.

ñ     Nauta: Fiat! Timeo tamen ne IBI sint ruinae. Di nos tueantur!

ñ     Plinius Maior: Ex cubili tuo, Pomponiane, exi forasque festina! Nam cinis pumicesque diaetam UNDIQUE petunt. Moc exitur negabitur.

ñ     Pomponianus: Si tamen EO exivero, sub imbre pumicum lapidumque ambulabo.

ñ     Plinius Maior: Tunc quid agendum? Num vis ISTIC manere?

ñ     Pomponianus: Periculum quoque manendi est magnum. Aedes enim satis saepe tremoribus nutant. Exeamus ergo cervicaliaque capitibus imponamus ne laedamur.

ñ     Plinius Maior: Sequere me!

ñ     Pomponianus: QUA portum petemus? Habesne in mente viam tutissimam? Quan timeo!

ñ     Plinius Maior: Noli nimium timori cedere! Rationem potius consulamus. (sibi:) At ipsa ratio nobis dicit effugium vix patere ullum.

4.1 Lectura d'un text de Q. Curci Ruf  (Història d'Alexandre el Gran III, 1)

4.2

a)      Quando Alexander nodum Gordium gladio scidit? BELLO ASIATICO.

b)      Intra quod tempus a Celenaeis auxilium Darei exspectatum est nec venit? SEXAGINTA DIEBUS.

c)      Quamdiu Celenaei indutiis fructi sunt? PER SEXAGINTA DIES.

d)      Quousque Celenaei dixerunt se puganturos antequam urbem hostibus traderent? USQUE AD MORTEM.

e)      In quod tempus caduceator constitutum cum incolis fecit? IN POSTERUM DIEM.

f)        Ad quod tempus caduceator reverti debuit? IN TERTIUM DIEM.

g)      Ex quo tempore Marsyas amnis inclitus erat? A TEMPORE ANTIQUISSIMO.

h)      Post quantum temporis Alexander captivos Graecos restituturus erat? POST FINEM BELLI / POST II ANNOS / POST TERTIUM ANNUM.

i)        Quantum temporis abhinc oraculum de no Gordio scindendo prolatum est secundum verba incolarum? ABHINC MULTIS SAECULIS.

j)        Quantum tempotis abhinc oraculum de nodo Gordio scindendo vogere incepit adhucque viget?UNDECIMUM IAM SAECULUM.

k)      Alexander cum Dareo pugaturus erat. Quandiu antea Dareus quoque ad bellum se accinxit? ANTE ALIQUOT MENSES / ALIQUOT MENSIBUS ANTE.

l)        Omnes congregati sunt ut Alexandrum nodum Gordium extricantem spectarent. Quamdiu postea Alexander modo uo illum nodum solvit? POST PAUCA TEMPORIS MOMENTA.

m)    Quoties in die Celenaei ex muris inspicere solebant num Dareus iam veniret? BIS IN DIE.

n)      Quam saepe inter obsidionem Celenaei ex muris inspicere solebant num Dareus iam veniret? MEDIO QUOQUE ILLE, DUODECIMA QUOQUE HORA.

Al final de la sessió Sergi Ricart presenta la seva exposició en llatí sobre la ciutat romana d'Ilerda.

14a i 15a sessions

9 – VI – 2012

Resum de la sessió:

Les dues últimes sessions se celebren conjuntament en una sortida al municipi gironí de Ripoll on es troba el monestir de Santa Maria de Ripoll, el qual va tenir un paper destacat en la traducció i còpia de manuscrits medievals al llarg dels segles X, XI i XII.

La primera sessió consisteix en una visita guiada a l'Scriptorium del monestir (Raval de l'Hospital, s/n). Allí una guia ens ensenya l'exposició sobre les tècniques seguides pels monjos en l'elaboració de llibres a l'edat mitjana: fabricació de pergamí, confecció d'una ploma, relligat d'un còdex, etc. Destaquem l'exposició sobre els Carmina Rivipullensia en què es mostres diverses obres inspirades en els poemes llatins de Ripoll. La visita acaba amb un taller d'escriptura en què els alumnes han d'aprendre a escriure, amb instruments propis de l'època medieval, un text en llengua gòtica.

Els últims moments de la primera sessió, i els primers de la següents, els dediquem a una visita al monestir de Ripoll, la església i els claustre.

Finalment la sessió amb l'exposició de les últimes redaccions dels alumnes. Donat que la sessió se celebra a Ripoll, les redaccions versen sobre temes vinculats als viatges i a la transmissió de textos:

ñ     Daniel Ramon ens il·lustra sobre la tradició manuscrita dels Carmina de Catul i els misteris que envolten la conservació d'una de les obres cabdals de la literatura llatina.

ñ     Raül Segarra ens parla dels autors clàssics dels quals s'han conservat només uns pocs fragments, com ara Menandre i Parmènides.

ñ     Sergi Ricart tracta el tema dels viatges al món romà.

ñ     Per últim, Javier Ortiz, trencant amb la temàtica de les exposicions anteriors, ens fa una introducció a l'esperant, idioma que ha començat a estudiar enguany, i ens explica les principals normes que regeixen aquesta llengua artificial.

ANNEX
VALORACIONS

VALORACIÓ DEL CURS

  La valoració del curs del grup Garum ha estat notablement positiva. La dinàmica de treball durant tot el curs ha estat correcta, ja que s'ha trobat un bon equilibri entre la feina a casa i la feina en grup durant les sessions. També considero positiu que tota activitat que s'ha realitzat durant l'any, s'ha fet a partir del consens de tots els membres del grup, de manera que cadascú ha pogut assolir les seves expectatives particulars.

  Les sessions en grup ens han permès aprofundir en el coneixement de les diverses maneres de practicar els mètodes actius en l'ensenyament de les llengües clàssiques, a la vegada que ens han permès assentar la gramàtica llatina com a base per a noves redaccions i exposicions orals.

  Per tal de poder millorar les sessions en grup per a l'any vinent, crec convenient insistir més en l'aspecte oral de l'ensenyament del llatí, ja que la fluïdesa oral en aquesta llengua és l'única arma que permet als alumnes adquirir de forma activa la llengua dels autors clàssics i poder-los entendre d'una forma més ferma i convincent. En aquest sentit, proposo la preparació de sessions orals completament en llatí a partir de textos clàssics o bé de breus diàlegs humanistes en llengua llatina.

R. S. L.

25 de juny de 2012

Valoració general: Positiva

Els exercicis pràctics de llatí escrit que hem realitzat, distribuïts en grups temàtics, ens han permès d’aprofundir en les construccions sintàctiques amb més detall i de treballar vocabulari específic. D’aquests, hem manejat diversos manuals amb punts de vista diferent sobre el tractament didàctic de cada tema, cosa que ens ha ampliat la perspectiva de cara a la seva aplicació pràctica a l’aula.

Molt interessants els exercicis de redacció en llatí dels temes de cultura i civilització que entren a la Selectivitat: d’una banda ens hem obligat a preparar-los amb cura; i de l’altra, havent de fer-los en llatí, ens ha permès de posar en pràctica els conceptes teòrics que hem anat treballant, així com escoltar atentament les exposicions dels companys i suggerir-hi correccions.

Propostes de cara a l’any que ve: mirar d’emprar el llatí durant més estona a les sessions (l’ideal dels ideals seria que l’ús de la paraula per part dels participants fos estrictament en llatí en la mesura del possible); també seria interessant escollir una lectura d’un clàssic i dedicar una part de les sessions a comentar el capítol o capítols llegits a casa.

D. R.

Polinyà , 26 de Juny de 2012.

Segueixo pensant que l'activitat del grup de treball de Garum és molt interessant i vàlida de cara a l'ensenyament de la llengua llatina. Enguany hem treballat un altra mena d'exercicis, s'hi han incorporat nous membres i ha canviat el coordinador. La exigència, alta. La disponibilitat dels participants a participar en les trobades, molt bona. Agraeixo al CRP de Montcada que ens hagi continuat oferint aquesta possibilitat per l'any vinent.

I. V.

Ins La Ribera

VALORACIÓ DEL CURS

Valoració general del curs	satisfactòria
Valoració del dinamitzador del grup	molt satisfactòria
Valoració dels companys del grup	molt satisfactòria
Valoració dels continguts	satisfactòria
Valoració de les activitats	satisfactòria
Valoració dels recursos	satisfactòria
Grau d’aplicació dels continguts a l’aula	alt
Valoració de l’espai	satisfactòria
Periodicitat de les sessions	satisfactòria

M. V. B.

INS L’Alzina, Barcelona

Juny 2012

VALORACIÓN DEL CURSO.

GARVM 2011-2012

La actividad formativa que hemos llevado a cabo con el nombre de GARVM, ha resultado muy enriquecedora en distintos aspectos.

Este año hemos contado con nuevos participantes más duchos en hablar latín, que tenían mejor nivel que otros compañeros/as. Lo cual supuso alguna dificultad al principio pero un enriquecimiento al final.

Para años posteriores nos planteamos como reto hablar más en latín, y contar, esperamos, con más asistentes.

J. O. C.

Santa Perpètua de Mogoda

Junio de 2012

VALORACIÓ FINAL

En general: positiva.

Com en els dos cursos anteriors he de valorar, per damunt d'altres coses, la millora que he fet dels meus coneixements de gramàtica llatina, gràcies als exercicis a casa, tant els de traducció inversa com els de composició de redaccions en llatí. Tanmateix això no hauria estat possible sense la participació i la col·laboració de tots els membres de la comunitat Gàrum a l'hora de corregir, comentar i, quan era necessari, criticar la feina d'uns i d'altres.

Els materials enguany han estat menys diversificats però no per això menys útils. Hem hagut d'adaptar-nos a les nostres necessitats. També, com ens els anys anteriors, la part negativa ha estat capitalitzada per la periodització de les sessions a conseqüència dels problemes d'agenda dels membres.

  Especialment positiu ha estat la introducció a nous mètodes d'ensenyament de les llengües clàssiques que ja he pogut començar a aplicar enguany i espero tornar a fer-ho el curs vinent.

  Com a propostes de millora crec necessari, de cara a la continuació de l'activitat el curs vinent, la concreció d'un calendari, tan ajustat com es pugui a les possibilitats de cada membre, que ens permeti realitzar les reunions amb una freqüència major de la d'enguany. També proposaria una diversificació de les activitats per tal de fer més variada les sessions.

Sergi Ricart Marco,

21 de juny de 2010

         La Llagosta